La societat n’era una, ara n’és una altra.
D’una educació bàsica hem evolucionat a l’aprofundiment del coneixement.
I ara, què?
Ara ens toca construir el futur de la nostra societat i el futur són els nostres fills i filles.
Ara es tracta de dir quina educació volem, de reflexionar sobre què s’ha d’aprendre i com s’ha d’aprendre, amb quina o quines metodologies …
En definitiva, d’entendre quines són les necessitats que tenen els nostres fills i filles en el món del segle XXI.
Us convidem a participar a la xerrada
Benvigud@s a l’educació del segle XXI
DIVENDRES 15 D’ABRIL A LES 17:30
L’alumnat del segle XXI necessita d’un sistema educatiu del segle XXI que doni resposta als requeriments i reptes amb els que es trobaran els nostres fills i filles.
Sempre es requerirà el domini de determinats continguts instrumentals de manera aplicada, però el domini de procediments que els permetin gestionar de manera reflexiva, crítica i constructiva la ingent i creixent informació, els prodeciments i canals de generació de coneixement compartit, el pensament alternatiu i lateral, l’aprenentatge permanent, la creativitat, la fluïdesa multimèdia i el domini d’amplitud de codis, la innovació, el pensament i sensibilitat artística,… juntament amb el desenvolupament de la intel·ligència social, l’adaptabilitat, la resilència, les estratègies disruptives, l’empatia, el domini comunicactiu i relacional, la responsabilitat ecològica, habilitats i valors per repensar un sistema social més equitatiu i redistributiu,… semblen perfilar-se com unes competències bàsiques en un entorn social molt diferent al que fins ara hem conegut.
L’escola sovint encara es mou encorsetada en estructures del passat, transmetent continguts culturals que cerquen més aviat perpetuar l’herència de les societats que no pas habilitar per als reptes del futur.
Però també hi ha moltes escoles del nostre sistema públic compromeses amb el futur a través de projectes, de metodologies, de decisions educatives i organitzatives que s’orienten vers la centralitat de l’alumnat i les competències del segle XXI.
Quines són aquestes escoles i instituts? què les diferencia? Què fan per encarar aquest repte? Què caracteritza els equips professionals? Com s’en fan coresponsables les famílies?
Ara està de moda sentir parlar de projectes educatius innovadors, però… són realment innovadors o només cerquen fer atractiva una oferta diferencial en un entorn on les escoles competeixen per la matrícula? Necessitem elements que ens ajudin a diferenciar-los
La ciutadania en general i les famílies d’infants en particular, no volem ser simples consumidors de productes ja determinats per decisions ideològiques. No volem ser simples agents reactius davant les retallades o reformes educatives. Volem ser agents disruptius capaços d’incidir en l’educació que volem per als nostres.
Quina millor ocasió per a debatre-ho plegats ara que moltes famílies afrontem la inscripció a secundària o ara que sembla es torna a revitalitzar l’impuls del nostre districte per revitalitzar els nostres instituts de referència i reclamar-ne de nous.
No volem només edificis i dotacions pressupostàries. Volem incidir també en els projectes educatius, perquè no són propietat de les administracions educatives. Són propietat nostra.
Comentários