El passat dia 20 de novembre, al casal Macaya de Barcelona, Famíles amb veu de la Fundació Bofill va presentar els resultats del seu estudi sobre participació de les famílies a les AMPA i d’aquestes en el sistema educatiu i la societat. Tot seguit es va fer un debat entre diferents ponents invitats per l’ocasió.
L’acte va començar amb la presentació dels resultats obtinguts en l’estudi a càrrec de Marta Comas, presidenta de Famílies amb veu. La conclusió és que les AMPA aporten actualment molt més al Sistema educatiu del què s’esperava abans de l’estudi, segons l’anàlisi de 4 punts:
L’eficiència: les AMPA s’organitzen en petits nuclis que funcionen molt bé
L’aportació econòmica de les famílies
La participació política de les AMPA
Els riscos que tenen les AMPA
El model d’AMPA és la de l’escola primària pública, que és la més participativa, tot i que també a la privada hi ha molta participació. En el curs 2012-2013, el 99% dels centres públics i el 90% dels centres privats de Catalunya tenien AMPA. La majoria de famílies amb fills escolaritzats en l’educació obligatòria formen part de l’associació de mares i pares de la seva escola. Les AMPA de Catalunya tenen, de mitjana, el 80,7% de les famílies del centre educatiu associades; en centres públics de primària és d’un 83,4%, mentre que en centres públics de secundària és del 73%. El repte és la participació en els centres de secundària.
Tot i que la major part de les famílies estan associades, el percentatge de famílies que assisteixen a les assemblees es redueix considerablement respecte al nombre d’associats. De mitjana, només el 18% de les famílies associades a l’AMPA assisteixen a les assemblees, el 19,2% en els centres públics i el 13% en els centres privats. Les famílies són més proclius a participar en altres activitats, com festes, jornades de col·laboració a l’escola o d’altres actuacions que comporten una tasca directa i concreta, que no pas a involucrar-se en debats de caire organitzatiu o estratègic de la pròpia organització o a interessar-se per l’estat dels comptes.
A les AMPA hi ha una mitjana de 9 membres a la junta i uns 17 pares i mares que mobilitzen, aquestes persones són el nucli dur que tenen una alta capacitat de mobilització en les activitats de les AMPA. .
Les AMPA aporten serveis de conciliació de les famílies amb l’horari laboral, però també participen en l’activitat lectiva del centre amb la socialització i reutilització de llibres i amb la participació del manteniment i equipaments dels centres.
Les direccions dels centres escolars tenen molt en compte les AMPA i les consideren molt importants.
La despesa d’una AMPA és, sobretot, en la contractació d’empreses, en material i equipament pel centre i en activitats culturals i festes. Hi ha una aportació important en fons de solidaritat per ajudar a les famílies amb problemes econòmics
Les AMPA creuen que participen poc en la vida acadèmica del centre, però aquesta participació està ben integrada en els consells escolars. Les funcions de govern dels Consells Escolars estan ara en perill amb la futura aplicació de la LOMQE que les situa en merament consultives.
Les AMPA fan teixit associatiu i acció política, un 80% de l’activitat social i política a l’Ensenyament està dinamitzada per les AMPA a través de xarxes i coordinadores. Un 91% de les AMPA estan federades, sobretot amb la FaPaC (87,6% de les públiques). L’elevat nivell de federació és una manifestació de maduresa organitzativa de les associacions de base. També és un bon indicador que les federacions són útils i tenen sentit per a les AMPA de centre.
Els riscos que es troben les AMPA estan relacionats en la manca de finançament degut a que la majoria ve de les mateixes famílies, tot i l’alta rendibilitat social a baix preu que s’aconsegueix. Entre les AMPA d’escoles de barris més desafavorits i les de zones més benestants hi ha una diferència de 3 vegades en l’aportació de les famílies. Aquesta diferència suposa un risc de fractura social. També es pot millorar en la comunicació dins de les AMPA.
Debat:
Àngels Asensio va defensar que les AMPA aportem molt valor afegit en el sistema educatiu donant suport a les famílies, oferint serveis i amb el manteniment de la tradició i la cultura.
Isaac González va parlar de diferents dimensions de les AMPA: a) l’associanisme cultural altruisa; b) la dimensió dels serveis i les famílies com usuaris; c) la professionalització de la gestió dels serveis que pot fer que entri en risc la dimensió altruista; i d) la reivindicació política i el perill que la crisi faci que aquesta participació disminueixi.
Rosalina Alcalde creia que el sistema de benestar en aquest país s’ha basat sempre en les famílies i que moltes famílies participen en les AMPA només per raons economiques, pel copagament dels serveis que s’ofereixen.
Es va comentar que com més externalitzats siguin els serveis que ofereixin les AMPA més s’afavoreixen les desigualtats internes dins l’escola i les externes entre escoles (desigualtats i dualització del sistema escolar entre escoles d’èlit i les altres).
Es va defensar la necessitat de que les AMPA participin en un model d’escola cohesionador i solidari que es treballi dins l’àmbit relacional de les famílies. El capital relacional està molt present a les escoles: encara que moltes famílies no vagin a les reunions hi ha molt intercanvi amb els contactes personals. Tot i així, moltes famílies els costa obrir-se per les seves pròpies dificultats a fer-ho i la manca d’acceptació de les diferències. Per això cal molt de diàleg entre les famílies amb la participació de persones que condueixin aquests diàlegs.
Darrerament s’han creat moltes comissions grogues en la defensa de l’Ensenyament públic, dins i fora de les AMPA. El repte és aglutinar-les en un moviment ampli. La desesperança de les famílies, però, desmobilitza la seva participació política juntament amb la reforma de la LOMQE que treurà pes als consells escolars
Les intervencions finals del públic van permetre escoltar diferents experiències de participació en les AMPA, les inquietuts i opinions sobre els efectes de la situació política i social en l’Ensenyament, el fracàs escolar, la comparació entre les escoles privades i les escoles públiques, la relació entre les famílies i els mestres i com poder millorar la participació de les famílies a les AMPA.
Miquel Gené
Comments